1. |
Blanc nuclear
03:03
|
|||
|
Pensament en blanc nuclear,
no puc fer res més que assimilar ses lletres.
Tortes com escarabats,
tot desordenat dins es meu cap d'arena.
Dubtes sobre on arribar
explicar algo estúpid o amb profund missatge. Només som un pobre viatjant,
amb itineraris dissenyats per córrer.
Puc escriure sobre enyorar,
però no puc fer que ses persones tornin.
Puc escriure sobre esperar,
però no puc dir quan, què, qui, com o per què.
I és com si a una línia... li surtin costats.
Costats per dividir o ajuntar, costats per no acabar sense veure a les bandes.
Com un camaleó expectant,
pendent d'aprofitar una idea de tantes.
S'instint em diu que et digui què sent,
però no m'he entrenat per no ser un simple exemple.
Correcte o incorrecte com tot,
pensar és un primer pas per a no acabar com sempre.
Puc escriure sobre actuar, però no triar ses situacions perfectes.
Puc escriure sobre esperar,
però no puc dir quan, què, qui, com o per què.
I és com si a una línia... li surtin costats.
T'has d'adaptar o un dinosaure et tornaràs.
Si acaba el món no importarà, però sinó serà vital.
Com sumar estones buides, sordes, sense origen ni costats.
No hi ha família estructurada que valori per edats.
Agafa-ho tot, no hi pensis més, tens prou raons, guanyaràs temps. Agafa-ho tot, no hi pensis més, ses decisions diuen qui ets.
Puc escriure sobre somiar, però no et puc dir si et passaran ses coses...
Puc escriure sobre acabar....
|
||||
2. |
Set mil dos-cents
03:29
|
|||
|
Tenia ganes de viure per tot,
va agafar es seu primer avió.
As seu costat es va seure tothom,
ningú volia perdre's aquell vol.
S'enlairaven direcció el món,
eren 7.200 milions.
Però ella era s'única raó
per a no fer escala allà on baixessin tots. Es van fer bromes fins a caure redons,
eren amics amb moltes opcions. De veure sempre lo millor que hi ha,
dins ses persones que mai han cantat per a ningú, ara... jo cantaré per a tu.
rarararaarararararara...
No s'esperaven veure com es motor,
explotaria també un aleró.
Ses mascaretes van sortir de cop,
ell l'abraçava per tenir-la a prop.
Holanda els veia passar per damunt
sense pensar resaven fort tots junts.
Si una pregaria pot arribar al cel,
esper aquesta sigui amor fidel. Ell va pensar que era es millor moment,
per demostrar què vol dir conseqüent. Es va posar a tocar es comandaments,
botons i llums de colors diferents.
Direm miracle direm es destí,
però ses rodes van tornar a sortir Van tocar en terra i ell va dir per fi
puc dir que entenc lo que estimar vol dir i ara sí... lo que sent cantat sona així.
rarararaarararararara...
Mmm, i as final, ses paraules vaig trobar:
Me'n vaig, espera... un dia més, espera...
M'agradaria... estar just allà on es teus ulls volen mirar.
|
||||
3. |
Una gota d'aigua pura
02:57
|
|||
|
Una gota d'aigua pura s'esforçava cada dia,
deia jo seré famosa, admirada i coneguda.
Va fugir d'allà on vivia, un estany sense alegria,
envoltada per sa pluja, s'allunyava i es perdia.
Va arribar a parar a una casa, on hi havia una peixera, s'hi va ficar dins encantada, una vida nova era.
Va rodar moltes setmanes, fins es límits fets de vidre,
on un negre peix de barri, li va donar sa notícia.
No ho has vist tot, no ho has vist tot,
abandona sa peixera i segueix rodant món.
Va fer cas en es peix negre i no es va aturar en tres dies,
va pensar en què faria, però va veure una font amb llums com a sa "tele”,
ara sí he trobat ca meua. Una font tan ben cuidada es mereix tan llarga espera. Però amb es temps, com sa peixera,
sa font tornava un simple aquari i
un peix taronja recordava, aquell refrany de peix de barri.
No ho has vist tot, no ho has vist tot abandona sa peixera i segueix rodant món.
Molt cansada i baixa d'ànims, pobra gota d'aigua pura es va seure a un banc immòbil per morir jove i eixuta.
Però as costat una persona, una jove silenciosa,
asseguda i pensativa, lo que la feia misteriosa.
Sa gota se la mirava fins que va veure com sortia
des seus ulls una substància, reflectint com es sentia.
I es va mesclar amb ses seues llàgrimes, i es va assecar damunt ses galtes.
Ara era part d'aquella jove i veure-ho tot no feia falta.
No ho he vist tot, no ho he vist tot, però sí he vist que lo que importa és lo que hi ha a s'interior
|
||||
4. |
Bona nit
03:44
|
|||
|
Bona nit, hora de somiar amb es ca que no lladrava i es dragó viatjant.
Ja veuràs com es somnis et duen... allà on vols.
S'eriçó i es pardal pelat, sa girafa saltadora i es lleó mal cantant.
Ja veuràs com es somnis et duen.... allà on vols.
Quan despertis, perquè vols dibuixar un poc, sa mamà et donarà un llapis i es papà et comprarà un fol.
Per pintar es moments que t'agrada... recordar.
Bona nit, hora de dormir, de donar menjar en es monstre que fabrica coixins.
Ja veuràs com es somnis et duen... allà on vols.
S'arbre tort i sa flor invisible, sa granota que riu i dur un capell fet de llibres.
Ja veuràs com es somnis et duen... allà on vols.
Quan despertis, perquè vols contar-ho tot, sa mamà escoltarà atenta i es papà dirà tenc sort
de ser part dels moments que t'agrada... recordar.
Bona nit, som es teu llit. Somiar es polit, perquè m'ho han dit
Gegants petits, molt bons amics, tenen dits fets de confit.
|
||||
5. |
Míssils
03:55
|
|||
|
Dues persones discutint per simplement sentir veus. Ja fa massa estona que es silenci ha devorat sa raó.
Sa culpa no importa quan s'error era cercat per tots dos.
Deixa que plori abans que acabi arrossegant ses opcions.
Tu ets qui dóna sentit a aquest món de míssils.
Tu ets qui em cura, li diu a s'orella... t'estim.
Mentrestant vigila, un des monstres ha saltat sa paret. S'esmola ses ungles, esperant estiguin junts, tenguin fred. Ataca i els deixa malferits aprofitant sa traïció. Just quan ja no els mira, ell aprofita per dir-li amb emoció.
Tu ets qui dóna sentit a aquest món de míssils.
Tu ets qui em cura, li diu a s'orella... t'estim.
Ella descansa, mentre ell no pot deixar de pensar. De totes ses armes ha triat sa que sap fa més mal.
Es clava i escampa un verí tan efectiu com mortal.
Es monstre està mort, sí, però s'ha enduit a qui volia escoltar.
Tu ets qui dóna sentit a aquest món de míssils.
Tu ets qui em cura, li diu a s'orella... t'estim.
|
||||
6. |
Quatre soldats
03:49
|
|||
|
Capità, aquella bomba que em va demanar l'he col·locada just allà davant.
Si no li agrada la podem canviar però Ii jur que acabarà explotant. I cada cara que vostè no vulgui serà esborrada d'açò que deim món. Arrasarem com plaga de llagost, exterminant el camp amb avions.
Miri, i aquell fillet no sofrirà mai més, no podrà veure morir en es seus néts i aquella dona em sembla està plorant es veu que es nostros ja estan disparant. Veu es riu negre per on ara passam i aquests salvatges deien: "era sagrat". Però ara es font de tífus i enfermetats cadàvers suren i encara no hem acabat sa guerra. I puc dir que ja hem guanyat... Tot és nostro, sí, senyor, sa humanitat... Necessitem més soldats.
Ses tombes serà l'únic que tindrà un respecte, no mos molesten quan ja estan ben morts i ses famílies podran treure es foc de genolls, resant i deixant flors.
Què bé i què negre ve es nostro futur! Petroli pur per pensaments madurs. Sa societat que els locos van preveure la taparem amb més cotxos i...
Murs enormes separant pobles, ciutats. Tot és nostro, sí, senyor, sa humanitat... Necessitem més soldats.
Fills de puta! Hi ha un bazooka apuntat cap aquí i a jo demà me feia ganes sortir. Serà un final que no volia anunciar però es mereix cridar amb veu alta i cantant.
Tenir poder és com seduir sa maldat. Pensar que sempre serem dalt d'un cavall. Tothom farà to t lo possible per viure, mentre noltros decidim qui pot...
Riure, riure, lo que és riure s'ha acabat...
He perdut sa vida i part de sa humanitat...
Ens queden quatre soldats, necessitem més soldats,
tu vas triar ser un soldat, hi queden quatre soldats.
|
||||
7. |
||||
|
Si em treus es dos ulls i analitzes es nervis, veuràs que estan plens de dies amb tu.
Agafes es pulmons i me'ls buides d'aire, sortirà es respir que cercàvem junts.
M'obres en canal, veus algunes ferides són es greu que em saben es errors passats.
Pesa es meu cervell si ses xifres no acaben és perquè no he deixat de pensar t'estim.
Per què ser literal quan l'abstracte ens envolta, podem imaginar que som animals?
Fer una cançó d'amor a partir d'una autòpsia és com dir que estic mort de ganes d'estar amb tu.
|
||||
8. |
Era ahir
03:29
|
|||
|
Va sortir a fer una volta un dissabte, "per què no allargar-ho fins les sis?"
Era ahir.
Li agradava agafar una cervesa, girar-se i tornar amb es amics. Era ahir.
Era ahir quan va dir: "no és enfora", era ahir quan va dir: "ens veim demà", era ahir quan es vespre ens robava sa claror des seus ulls verd del camp.
Es matins eren una presó i es records, es seus guardes dient...
Era ahir.
No trobava culpables sa llei, la van deixar de cercar.
Era ahir.
Era ahir quan va dir: "no és enfora", era ahir quan va dir: "ens veim demà", era ahir quan es vespre ens robava sa claror des seus ulls verd del camp.
Tardors de tristesa caiguda com ses fulles d'un arbre cansat.
Era ahir.
Tot s'esfondra quan ningú ho aguanta, tot es mor quan ningú hi pensa més.
Era ahir.
Però quan res tenia sentit va aparèixer com un animal, sense roba i cridant: "he fugit, m'he ajudat d'un martell i es seu cap".
En nom de qui no tornarà de ses vides que abracen sa llum.
El món pot ser ample i molt llarg.
El món pot ser estret i molt curt.
En nom de qui no tornarà de ses vides que abracen sa llum. El món pot ser ample i molt llarg.
El món pot ser estret i molt curt.
|
||||
9. |
Vinjolita de foc
03:12
|
|||
|
Trampes i clots, fletxes de pell, ho he provat tot però no te tenc.
Catapultes gegants, espases, punyals, ho he provat tot, resultats fatals.
Vaig disfressat, pur camuflatge, som part des bosc, part de sa platja.
Avui tindré l'únic que em falta, es teu servei, sa teua falda.
Sempre se m'escapa viva, no hi ha un puto dia que la tengui a prop just un poc.
Fabricaré una nau i volaré fins a ca seua, vinjolita de foc.
Pedres i escuts, àcid calent, ho has provat tot però no me tens.
Estaques gegants, punys americans, ho has provat tot, resultats fatals.
Vas disfressat, pur camuflatge, ets part des bosc, part de sa platja.
No tindràs mai l'únic que et falta, es meu servei, sa meua falda.
Sempre se m'escapa viva, no hi ha un puto dia que la tengui a prop just un poc.
Fabricaré una nau i volaré fins a ca seua, vinjolita de foc.
Me tens penjat a sa paret, entre dos caps i ganivets, així es com sabràs, que jo sempre et guany, i tu ets es primer que ho ha entès enguany.
Sempre se m'escapa viva, no hi ha un puto dia que la tengui a prop just un poc.
Fabricaré una nau i volaré fins a ca seua, vinjolita de foc.
|
||||
10. |
||||
|
Sé que estic viu, quan m'aixec cada matí. Me despert per no dormir tot sol.
Me prepar un cafè fort, mentre veig es sol sortir.
Pens, sóc molt afortunat, respir.
Mentre s'aigua va caient i es sabó es mescla amb sa pell.
Lo que sent és diferent de com era fa un moment.
I com sap molt bé qui ho diu, si vols saber si estàs viu...
Escolta com sona es teu pols, escolta com sona es teu pols.
Perquè dins hi és tot, lo que es mor per defora. Perquè dins hi és tot, lo que et pot fer estar enfora de tots es mals i ses penes.
Es dia esperat on encaixin ses peces.
Sé que estic viu, quan repòs després des grip.
Sa salut em fa estimar es meu llit.
Ja no pens en com serà, sinó en com voldria fos.
Tot desig per realitzar té un fons.
No et podria definir lo important que tot pot ser.
Lo que sent és diferent de com era fa un moment.
Com sap molt bé qui ho diu, si vols saber si estàs viu...
Escolta com sona es teu pols, escolta com sona es teu pols. Perquè dins hi és tot, lo que es mor per defora.
Perquè dins hi és tot, lo que et pot fer estar enfora de tots es mals i ses penes.
Es dia esperat on encaixin ses peces.
He esperat per no tornar sense saber si has vingut.
Quan m'has demanat si és ver, justament ja no hi era.
Paral·lels per l'univers com dos "Sims" descontrolats.
Manejats per allà dalt per una altra persona.
Certament sé que estic viu, perquè viure és respirar.
S'aire és lliure per a qui vol alenar més estona.
Es meu regne acabarà quan comenci a construir un palau a prop d'un bar, on ens beurem sa darrera.
I com sap molt bé qui ho diu, si vols saber si estàs viu...
Escolta com sona es teu pols, escolta com sona es teu pols. Perquè dins hi és tot, lo que es mor per defora.
Perquè dins hi és tot, lo que et pot fer estar enfora de tots es mals i ses penes.
Es dia esperat on encaixin ses peces.
I enfora de tots es mals i ses penes es troba s'espai per a sa darrera peça a posar.
|
||||
Velomar Records Ciutadella De Menorca, Spain
Segell de música independent creat a Ciutadella de Menorca l'any 2014 per Quim Torres del grup Delên. És la casa dels
artistes de Ciutadella Leonmanso i Snowman lost his head.
Velomar Records té la intenció de ser l'altaveu dels projectes més interessants de l'illa, i sempre oberts a escoltar tot el que ens arribi.
velomar@velomarrecords.com
... more
If you like Velomar Records, you may also like:
Grizzly Bear’s classic debut gets a 15th anniversary vinyl reissue, with a digital companion featuring a bevy of remixes.
go to album
The Woman You Want
by Eliza Shaddad
Haddad returns with cinematic soundscapes that include introspective folk, post-grunge, and indie-pop influences.
go to album
Norman Blake of Teenage Fanclub produced this lush and hooky collection of pop songs.
go to album
featured on Bandcamp Radio Jun 13, 2017
go to album
Emotions and Math
by Margaret Glaspy
featured on Bandcamp Radio Jun 6, 2017
go to album
Brooding, haunting and drop dead gorgeous songs from Melbourne, Australia. WTF is in the water over there?
go to album
Eat Your Own Ears Recordings EP 2
by Eat Your Own Ears Recordings
featured on Bandcamp Radio Oct 11, 2022
go to album
